4 DE JULIOL
Una onada de calor amb temperatures de 37 graus centígrads, que s'allargarà fins a finals de setmana, ha presidit un 4 de juliol (4th of July o Independence Day) atípic perquè ha caigut en diumenge, i com que a Nova York tot és obert en diumenge, no hi havia la mateixa sensació festiva d'altres anys. El festiu s'ha traslladat a dilluns, tot i que les celebracions tradicionals d'aquesta data (una de les més importants del calendari nord-americà) han tingut lloc en diumenge. Barbacoes, concerts de música a l'aire lliure, platja o focs artificials són algunes de les activitats que caracteritzen la festa del 4 de juliol. Els colors blau, blanc i vermell, i les banderes del país, són presents arreu. L'Empire State Building i altres edificis emblemàtics de la ciutat s'engalanen i són il·luminats amb els colors de la nació. A Nova York, l'acte central de les celebracions congrega desenes de milers de persones a la riba del Hudson per veure el castell de focs d'artifici que cada any paguen els magatzems Macy's, que presumeixen d'organitzar el castell més gran dels Estats Units —tot i que no té res d'envejar als que es fan a casa nostra. Des de l'any passat, els focs han tornat a l'emplaçament original del riu Hudson, després de diversos anys de celebrar-se a l'East River i, enguany, els vam gaudir des de l'altra riba del riu, a Hoboken, Nova Jersey, amb unes vistes privilegiades de l'skyline manhattanià de teló de fons.
DIA D'ACCIÓ DE GRÀCIES
El dia d'acció de gràcies als Estats Units, que se celebra, com cada any, el quart dijous del mes de novembre. Tradicionalment, Thanksgiving era una festa de la collita, en la qual es donava gràcies pels fruits que la terra havia proveït abans dels rigors de l'hivern. El folklore americà explica que el primer dia d'acció de gràcies es va celebrar el 1621, en un assentament de colons anglesos, els anomenats pilgrims (pelegrins), a Plymouth, Massachusetts. Els pelegrins formaven part d'una congregació protestant, que havia arribat a Nova Anglaterra fugint de la persecució religiosa, a bord del vaixell Mayflower, a finals de 1620. Del centenar de colons que viatjaven al vaixell, només la meitat van sobreviure al primer hivern. A l'octubre de 1621, els 52 supervivents van celebrar el primer dia d'acció de gràcies amb Massasoit, líder Wampanoag, i un centenar de nadius Pokanoket. La celebració va durar tres dies i va incloure un banquet, en el qual van menjar ànec, gall dindi, i peix (que van ser proporcionats pels colons) i cinc cèrvols, caçats pels nadius. La història dels pelegrins ens ha arribat a través del relat d'alguns dels protagonistes, a Of Plymouth Plantation, el diari de William Bradford escrit entre 1620 i 1647, i Mourt's Relation (1622) d'Edward Winslow; ambdós, governadors de la colònia.
L'acció de gràcies (de germanor) entre nadius i pelegrins és el que s'explica a les escoles. Aquest és el conte endolcit per a la canalla; però el relat original està farcit de guerra, de pactes (segellats amb la icònica pipa de la pau) i d'intrigues polítiques; de malaltia (els dos brots de verola gentilesa dels anglesos que va fer estralls entre els Wampanoag abans de l'arribada dels pelegrins de Plymouth), fam i mort.
L'acció de gràcies (de germanor) entre nadius i pelegrins és el que s'explica a les escoles. Aquest és el conte endolcit per a la canalla; però el relat original està farcit de guerra, de pactes (segellats amb la icònica pipa de la pau) i d'intrigues polítiques; de malaltia (els dos brots de verola gentilesa dels anglesos que va fer estralls entre els Wampanoag abans de l'arribada dels pelegrins de Plymouth), fam i mort.
